El mes d'octubre de 1993, el museu iniciava la publicació del *Setiet. A l'any següent del nostre reconeixement oficial, l'edició d'una revista significava un salt qualitatiu en l'activitat duta a terme a Puçol, que a partir d'ara aconseguiria major difusió i popularitat. El *Setiet, “peça rodona, més o menys camusa, feta d'espart, a vegades barrejat amb *cisca i *almasset, i cosit amb *palmeta”, es convertia en un símbol per a nosaltres i, des de llavors, el seu dibuix apareixerà sempre en la portada del nostre butlletí. Com saben, tots els números publicats fins avui -25- estan disponibles en aquesta mateixa web.

El *Setiet és una revista de caràcter divulgatiu que recull notícies i articles sobre les activitats que realitzem. Presenta un reduït nombre de seccions, en les quals té cabuda un ampli elenc de temàtiques que, entre altres, interessen a la història, l'antropologia, l'educació o el patrimoni, incidint també en aquells aspectes relacionats amb el dia a dia en el nostre col·legi. Tot això abordat amb un plantejament àgil que es reforça amb la vivor de les opinions i dels testimoniatges que s'inclouen en les seves pàgines.

Al costat d'uns continguts variats i profusament il·lustrats, El *Setiet incorpora un format senzill que combina l'estètica i l'amenitat: atractiu format en *Din A4, utilització de paper editorial *ahuesado o ús de caràcters de gran grandària, són característiques que ajuden a explicar la popularitat aconseguida per la nostra revista.

Entre els temes tractats, destaquen els relacionats amb el Camp d'Elx, com a antics treballs, costums o tradicions; indumentària i gastronomia típiques; folklore, creences… La recerca etnogràfica no prendrà carta de naturalesa en El *Setiet fins a l'aparició dels números dedicats als oficis desapareguts. En 1996 (núm. 6), la publicació d'un ampli dossier sobre el cànem marca un punt d'inflexió, tant en la pròpia publicació com en la trajectòria divulgativa del museu. A partir d'ara, les pàgines del *Setiet no sols acolliran breus textos de caràcter informatiu, sinó que en elles es donarà pas a la recerca realitzada per l'equip de col·laboradors del centre. La combinació entre, d'una banda, l'exhaustiva informació aportada per jubilats/as de l'entorn, directa i àgil; i, per un altre, els excel·lents dibuixos que - seguint les seves indicacions - la il·lustraven, tot això al costat d'un glossari final, va suposar l'inici d'una nova etapa en la revista.

Dos anys més tard, sota el títol genèric de la Trilla (núm. 8, 1998) es publicava un prolix estudi no sols d'aquesta tasca del calendari rural, sinó de la cultura material present en tot el procés del cereal, des del cultiu a l'elaboració del pa. Al llarg de setanta-sis pàgines, aquesta monografia va constituir, probablement, el treball més ambiciós publicat en El *Setiet, presentat amb amenitat, bellesa i rigor.

En 1999 (núm. 10), la revista es dedicava a un dels treballs més significatius entorn de la fabricació de l'espardenya. La descripció del cosit de la sola de cànem ens va introduir en l'antecedent immediat de l'actual indústria del calçat de la ciutat, de la mà d'un antic professional caigut en l'oblit: el *costurer. La reivindicació de la seva figura venia a continuar, en una certa forma, l'exposat anys enrere sobre el cànem en les pàgines del *Setiet.

Finalment, en 2001 (núm. 12) es va publicar un dels primers treballs de recerca realitzats pels nens de l'escola, anys enrere: La palmera: treball d'aula, on es recollia una descripció exhaustiva de les tasques associades al seu cultiu, descrites amb l'espontaneïtat de els/as nens/as. Per primera vegada, la revista publicava un facsímil i treia a la llum, de manera íntegra, un dels primers estudis de els/as escolars.

Al llarg de la seva dilatada trajectòria, El *Setiet recollirà altres monografies dedicades a temes com els costums funeraris (a les quals dedicaran, a partir de 2005, els núm. 16, 19 i 20); la mona (núm. 17, 2006) o, d'altra banda, la gran ampliació del museu que va tenir lloc entre 1999 i 2001 (núm. 8, 2008), de tot això es parlarà més endavant en aquest blog.